Novetats

L'AEMPS publica, de forma periòdica, un informe elaborat de les sospites de reaccions adverses notificades amb tractaments utilitzats en la COVID-19 i les troballes més rellevants. El Centre de Farmacovigilància de Catalunya participa en el grup de treball de seguiment dels casos i en l'elaboració dels informes. Agraïm als notificadors la seva col·laboració en la generació de coneixement en el context de l'actual pandèmia.

L'AEMPS actualitza de nou la informació sobre les estratègies terapèutiques potencials i altres en investigació.

S'inclouen baricitinib (inhibidor de les JAK quinases) i anakinra (antagonista del receptor de IL-1) entre les estratègies terapèutiques potencials. Aquests medicaments es podran utilitzar fora de les seves indicacions autoritzades, però es recomana el seu ús en assaigs clínics per generar coneixement.

Es recorda que no hi ha evidències sòlides d'eficàcia per cap dels tractaments que s'estan utilitzant, i la importancia de notificar les sospites de reaccions adverses.

Tractaments disponibles per al maneig de la infecció respiratòria per SARS-CoV-2

Durant la pandemia del coronavirus, han sorgit diverses informacions sobre beneficis i riscos dels Inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina (IECA) i bloquejadors del receptors de l'angiotensina II (ARA II), en pacients infectats amb COVID-19.

Recentment s'ha publicat un estudi observacional on, de manera retrospectiva, s'hi avalua la influència d'aquests dos grups farmacològics en pacients afectats de COVID-19.

L'estudi s'ha realitzat en nou centres hospitalaris de la província Xinesa de Hubei, amb una mostra de 1128 pacients hipertensos i afectats de COVID-19. S'ha estudiat la mortalitat dels pacients, en funció de si prenien o no aquests fàrmacs.

Els resultats de l'estudi mostren que els pacient que van prendre IECA o ARA II tenien una mortalitat més baixa que el que no en prenien, inclòs quan es va controlar per factors de confusió o la presa d'altres antihipertensius.

IECA-ARA II COVID-19 Circulation

En la discussió del treball, els mateixos autors expliquen que no poden descartar que aquests efectes protectors no puguin estar influenciats per factors de confusió no controlats, i diverses limitacions metodològiques que també exposen.

Caldrà esperar altres estudis que confirmin o refutin aquesta troballa.


Association of Inpatient Use of Angiotensin Converting Enzyme Inhibitors and Angiotensin II Receptor Blockers with Mortality Among Patients With Hypertension Hospitalized With COVID-19 https://doi.org/10.1161/CIRCRESAHA.120.317134

L'AEMPS actualitza la informació sobre les estratègies terapèutiques potencials i altres en investigació.

S'inclouen ruxolitinib (inhibidor de les JAK quinases) i siltuximab (inhibidor de la IL-6) entre les estratègies terapèutiques potencials. L'accés per a pacients amb infecció per COVID 19 serà a través d'assaig clínic i ús compassiu.

L'ús de tocilizumab es recomana en una fase més precoç de la malaltia i es podrà valorar una segona infusió de tocilizumab.

Pel que fa a hidroxicloroquina, la pauta recomanada de 5 dies es podrà allargar fins un màxim de 10 dies en funció de la gravetat.

Tractaments disponibles per al maneig de la infecció respiratòria per SARS-CoV-2

El Dr. Joan-Ramon Laporte, en una entrevista realitzada per Frank Barat, parla sobre el tipus de medicina que la gent hauria de prendre, la hidroxicloroquina "droga màgica", el paper de les companyies farmacèutiques enmig d'una crisi i el fet que "les vaques sagrades de la recerca clínica encara hi són".

La indústria farmacèutica competeix per als pacients.

Informa d'aspectes relacionats amb els medicaments per tractar la COVID-19, amb altres tractaments que ja prenen els pacients, les investigacions clínicas en curs i alerta de productes il·legals i falsificats.

Medicaments relacionats amb COVID-19.

A més d'una eficàcia no demostrada en la COVID-19, tant la cloroquina com la hidroxicloroquina tenen efectes adversos greus, sobretot a dosis altes o en combinació amb altres medicaments. En cap cas s'han d'utilitzar sense control mèdic.

Recomana que s'utilitzin preferentment en el context d'assaigs clínics o d'acord amb protocols establerts.

COVID-19 chloroquine hydroxychloroquine only be used clinical trials emergency use programmes.

El Centre of Evidence-Based Medicine (CEBM) anglès ha publicat una nota en la que es manifesta en relació al potencial efecte beneficiós dels IECA i ARA II en la prevenció i el tractament dels efectes del COVID-19.

Atenent als pocs estudis realitzats fins el moment i tenint en compte el mecanisme d'acció d'aquests fàrmacs i el mecanisme pel que suposadament el SARS-COV-2 entra a les cèl·lules, la relació entre els possibles beneficis i els riscos d'inhibir l'ECA-1 o de bloquejar els receptors de l'angiotensina en aquests malalts no és gens clara.

Fins que no hi hagi més proves, provinents d'assaigs clínics, no sembla raonable utilitzar aquests fàrmacs per al tractament del COVID-19.

En cas de pacients amb malaltia cardiovascular, afectats de COVID-19, caldrà individualitzar les decisions, tenint en compte la clínica i estat hemodinàmic de cada pacient.

Els casos més difícils són els de malalts amb hipertensió severa o insuficiència cardíaca crònica, en els que es seu estat es pot deteriorar ràpidament en retirar els fàrmacs que actuen sobre el sistema renina-angiotensina. La recomanació presenta un algoritme de decisió en aquests pacients, segons el risc d'infecció.

Vegeu la nota: Angiotensin converting enzyme (ACE) inhibitors and angiotensin receptor blockers in COVID-19

Merck S.L., d'acord amb l'AEMPS, ha informat que a partir d'abril de 2020 estarà disponible una nova formulació d'Eutirox® comprimits. El canvi de formulació afecta els excipients: es retira la lactosa i s'incorpora manitol i àcid cítric.

Malgrat que el canvi només afecta els excipients, en tractar-se d'un fàrmac de marge terapèutic estret (levotiroxina), cal estar atents a potencials desequilibris tiroïdals. Es recomana extremar el control clínic i, en cas de simptomatologia suggestiva, realitzar control analític dels pacients, especialment els afectats de càncer de tiroides, malalties cardiovasculars, embarassades, nens i gent gran, que canviïn a la nova formulació.

Aquest canvi arriba en un moment d'emergència sanitària i caldrà establir els circuits necessaris per garantir l'atenció, el seguiment i la seguretat dels pacients que comencin a prendre la nova formulació.

Podeu consultar la comunicació i el full d'informació per a pacients a: sinaem.agemed.es

El Liverpool Drug Interaction Group ha publicat informació sobre interaccions entre medicaments que s'estan utilitzant per tractar la COVID-19 i medicaments d'ús habitual, com analgèsics, anticoagulants, antibiòtics, antidepressius, antipsicòtics, antidiabètics, etc. Que poden ser d'ajuda en el tractament d'aquests pacients en la situació actual.
Es tracta d'una taula resum i una altra amb més detalls, que descriuen les possibles interaccions i les conseqüències en cada cas. S'acompanyen d'un document que indica com s'ha avaluat el risc d'interacció.
Recomanem accedir-hi periòdicament perquè els documents es van actualitzant amb nova informació. covid19-druginteractions.org
També els podeu seguir a Twitter @covidDDIs

L'Agència Europea del medicament (@EMA_News), la Comissió Europea (@EU_Commission) i la Xarxa d'Agències de medicaments (#HMA) actualitzen la guia per al desenvolupament d'assaigs clínics relacionats amb el #COVID19
La versió 2, de 27 de març de 2020, amplia aspectes relatius al consentiment informat, de seguretat i metodològics, entre d'altres.
Podeu consultar el document Guidance clinical trials covid19-en i seguir les futures actualitzacions en l'apartat de novetats de l'EMA coronavirus disease covid-19.

Durant aquesta pandèmia no s'ha de perdre l'oportunitat de trobar nous tractaments eficaços per a tractar el COVID-19. L'ús de medicaments potencialment útils (cloroquina, hidroxicloroquina, azitromicina, lopinavir-ritonavir, favipiravir, remdesivir, ribavirina, interferón, inhibidores anti-IL-6) utilitzats en una indicació no autoritzada (ús "off-label") o d'ús compassiu pot exagerar-ne els beneficis i minimitzar la toxicitat (fins i tot la coneguda). Si no hi ha grup de control, es fa més difícil l'obtenció de nou coneixement.

jamanetwork.com/journals/jama

NEJM. Assaig clínic lopinavir + ritonavir versus placebo (199 pacients greus amb COVID19). No millora la taxa de mortalidad ni la durada de l'estada hospitalaria.

Hi ha limitacions metodològiques, per la premura de la situació. Caldrà seguir estudiant si afegir altres antiretrovirals pot donar millors resultats. www.doi.org/10.1056/NEJMoa2001282

Resum en castellà a: sietes.org

La cloroquina, la hidroxicloroquina i l'azitromicina son medicaments que allarguen l'interval QT i augmenten el risc d'arítmies ventriculars greus.

L'aparició d'arítmies ventriculars, del tipus “torsades de pointes” augmenta quan el QTc supera els 500 milisegons.

  • La situació es pot agreujar si hi ha hipopotasemia o es combina més d'un fàrmac que allarga l'interval QT
  • El risc també augmenta en cas de bradicardia (< 55 bpm)

Aquestes circumstàncies sovint es donen en els pacients afectats pel SARS-CoV-2.
Per aquest motiu és recomanable monitoritzar amb l'ECG i, sempre que es pugui, corregir la hipopotasemia (el potassi ha de mantenir-se entre 4 i 4,5 mmol/L), abans de donar cloroquina o hidroxicloroquina, soles o en combinació amb azitromicina.

  • El QT s'ha de mantenir per sota de 480 ms
  • Si QT està entre 480 i 500 milisegons, cal fer un seguiment estret del pacient per valorar l'aparició de bradicardia o extrasistoles ventriculars
  • Si es confirma un QT superior a 500 ms, cal l'intervenció d'un especialista. Disminuir la dosi dels fàrmacs o retirar-los i monitoritzar de manera estreta el pacient fins la normalització de l'episodi.
Vegeu la recomanació completa a: rfcrpv.fr/chloroquine-point-dinformation

Si sospites efectes adversos per aquests fàrmacs en malalts amb COVID-19, notifica'ls a www.targetagroga.cat. Comparteix informació i generem coneixement entre tots.

Les dades que aporta l'estudi de Gautret et al. sobre l'ús favorable de la combinació d'hidroxicloroquina i azitromicina en pacients amb COVID-19 son encara massa preliminars i no permeten recomanar l'administració sistemàtica d'aquesta combinació. Entre d'altres limitacions metodològiques, només 6 pacients van rebre la combinació i van presentar una marcada supressió de la càrrega viral. https://doi.org/10.1016/j.ijantimicag.2020.105949

En cas de fer-ne ús, cal tenir en compte el risc d'interaccions i reaccions adverses greus com les arítmies per allargament de l'interval QT.

Per a poder maximitzar els beneficis en els pacients, la urgència no ens ha de fer perdre la prudència.